Un diàleg entre cultures
Els cònsols de França, el Marroc, Àustria i Txèquia comparteixen la seva visió sobre els reptes que enfronta la societat illenca.
D'esquerra a dreta: Miguel Ángel Cortés, Dalibor Čiak, Michel Magnier, José Eduardo Iglesias, Abdellah Bidoud, Carlos Anglada i Jonatan Serrano, cap d'edició de Mallorca Global.
Turisme i massificació
El fenomen de la massificació és, sens dubte, un dels temes més candents en l'actualitat de Mallorca. No obstant això, per a Michel Magnier aquesta problemàtica té
un “alt component psicològic” i està “magnificat en un grau que no es
justifica”, ja que “no existeixen dades objectives suficients” que la
recolzin. De fet, els seus compatriotes, tant residents com
visitants -“prefereixo la paraula visitants abans que turistes, perquè a
vegades no té una connotació molt favorable”-, no comparteixen
aquesta percepció negativa. “No he rebut queixes i no els molesta,
diguem, de manera absoluta, excepte en qüestions concretes com l'accés a
l'habitatge o els problemes de mobilitat”, va explicar.
Michel Magnier, cònsol honorari de França.
Aquesta apreciació està estesa en tota Mallorca, ja que els residents francesos es troben àmpliament repartits per l'illa. En el cas de la Part Forana, els francesos es mostren preocupats davant les possibles restriccions de mobilitat en el nucli urbà de Sóller. Quant a Inca, no existeix “cap queixa”, més enllà de les que sorgeixen “quan han d'agafar el cotxe per a anar a Palma”.
De fet, Magnier va atribuir la pressió sobre l'illa al creixement de la seva població: “Gairebé s'ha duplicat en 15 anys i la ràtio de vehicles per família ha passat de 1,3 a gairebé 2,4. Tenim embussos al gener i febrer, abans que comenci la temporada alta. Això demostra que el problema no el causen els visitants”, va emfatitzar. Magnier va referir la necessitat de crear un observatori que mesuri el grau de satisfacció dels nostres visitants abans i després de la seva experiència a l'illa i així verificar de quina forma ens qualifiquen.
Dalibor Čiak va coincidir amb el seu col·lega francès en assenyalar que el veritable problema no és el turisme, sinó la “falta de planificació de les infraestructures, el transport públic i la gestió urbanística de l'illa”. Al seu judici, no pot parlar-se d'una massificació real quan Mallorca té uns 240 habitants per km², xifra que a l'estiu pot duplicar-se, però segueix lluny d'altres realitats urbanes. “A Mònaco viuen 17.000 persones per km², i a Singapur, amb una superfície similar a Menorca, gairebé 6 milions -unes 8.000 persones per km²-, i tot funciona”, va apuntar. Per al cònsol txec, la tendència a demonitzar el turisme respon més a una percepció emocional que a fets objectius i va recordar que “des dels seus inicis, el turisme ha enriquit profundament a l'illa”.
Per part seva, Carlos Anglada va subratllar el paper dels mitjans de comunicació, especialment en l'àmbit germanoparlant, en la percepció de la massificació a Mallorca. Va afirmar que la turismofobia “resulta molt llaminera per a la premsa”, sobretot a Alemanya, on s'exageren les tensions per a atreure audiència. “Els tabloides han arribat a titular que ‘Mallorca no ens vol’, però això respon més a una narrativa mediàtica que a la realitat”, va apuntar. Enfront d'aquest enfocament sensacionalista, va assenyalar que els austríacs aborden la qüestió amb més distància i la veuen com un problema local. “Som els d'aquí els que
percebem que la massificació a l'illa creix”, va concloure.
Abdellah Bidoud va assenyalar que, a diferència d'altres nacionalitats, el turisme procedent del Marroc cap a Mallorca és molt reduït i que “els marroquins venen per a treballar”. Va destacar que cada temporada més de 6.000 marroquins residents es desplacen des de la península a les illes per a treballar ensectors com la construcció o l'agricultura. “S'enfronten a dificultats com l'accés a l'habitatge, estant avui condemnats a un lloguer de llit i no d'habitació”,
va apuntar.
Immigració laboral i residencial
Abdellah Bidoud, cònsol general del Marroc.
Abdellah Bidoud va posar el focus en els reptes d'integració que enfronta la comunitat marroquina en Balears, una comunitat que, segons va explicar, “és molt reservada i silenciosa” i que es concentra principalment en poblacions com Inca, Palma, Manacor, Sa Pobla o Alcúdia. Molts dels seus membres treballen en sectors essencials i afronten jornades extenuants que dificulten la seva integració social i lingüística. “Es parla molt de les mesquites o del Ramadà, però poc de l'esforç diari d'aquestes persones per a posar menjar en la taula”, va afirmar. Al seu judici, hi ha una falta de visibilitat i reconeixement cap a la seva contribució laboral, ja que “si els marroquins paren de treballar, tot es pararà a Mallorca”, i va lamentar l'escàs intercanvi intercultural real.
Va citar com a exemple positiu la iniciativa de l'alcalde d'Inca, Virgili Moreno, que va promoure un fòrum, amb la presentació d'un llibre i una exposició, per a mostrar la riquesa històrica i cultural d'una comunitat a la qual contemplen “dotze segles de civilització” i un extens patrimoni “idiomàtic, amb diverses llengües pròpies, gastronòmic, musical, tèxtil…”.
També va fer esment a la iniciativa d'agermanar les ciutats d'Inca i Chefchauen, una localitat que “va ser capital del nord del Marroc durant gairebé un segle” i que va descriure com “la ciutat més neta del món”. Per al cònsol general del Marroc, es tracta d'una gran oportunitat “per a promoure intercanvis entre dues grans ciutats que comparteixen una disposició geogràfica similar respecte a la mar”.
A més, Bidoud va alertar sobre les conseqüències socials derivades d'aquest aïllament, ja que “per la càrrega laboral, molts deixen de costat responsabilitats familiars”, la qual cosa deriva en problemes com el fracàs escolar o l'escassa integració de les dones, que va definir com a “aspectes nefastos”. Va subratllar que el fracàs escolar, en particular, és “un fracàs de tota la societat”, atès que aquests menors creixeran com a ciutadans espanyols no assimilats. Bidoud va reclamar que les institucions no deixin de costat a la comunitat marroquina i obrin espais de participació activa en la vida pública per a aclarir els conceptes culturals i religiosos que sovint es malinterpreten, com el veritable sentit del Ramadà, “que no es redueix només al dejuni, sinó que també implica el perdó i el respecte mutu”
Carlos Anglada, cònsol honorari d'Àustria.
Mentrestant, les comunitats de residents europeus enfronten reptes distints, però no menys importants. Carlos Anglada va destacar que, encara que els austríacs residents en Balears “s'integren molt a gust en la societat”, existeix un desafiament amb els fills dels estrangers. “La major part dels estrangers residents aquí d'un cert poder adquisitiu porten als seus fills a escoles internacionals”, la qual cosa els dona menys accés a la cultura, història i tradicions de Mallorca. Anglada va considerar que “seria molt positiu que aquestes escoles fomentessin una major integració cultural”, permetent que els nens estrangers es “xopessin de la rica cultura mallorquina”.
