L’habitatge i la immigració a debat a Inca: Claus i propostes per al futur econòmic i social de Mallorca

El Cafè Esment d'Inca va acollir la segona edició de "Mallorca en el foco", un espai de diàleg i reflexió estratègica impulsat per l’agència Mallorca Global que va comptar amb el patrocini de l’Ajuntament d’Inca. Sota el títol “El repte de l’habitatge per a la població immigrant”, la jornada va reunir una taula rodona de primer nivell amb representants diplomàtics clau a les nostres illes: Zakaria Balga, cònsul general del Regne del Marroc; Carlos Nazareno Ayala, cònsul de la República Argentina; i Carlos Panizo, cònsul honorari de Finlàndia.

El debat, moderat per José E. Iglesias, director de Mallorca Global, i amb la participació activa de Miguel Ángel Cortés, delegat de Promoció, Comerç i Gestió Digital de l'Ajuntament d'Inca, va posar sobre la taula com la crisi habitacional s'ha convertit en un dels factors d'exclusió més greus de l'arxipèlag, impactant directament en la capacitat de les nostres empreses per atreure i retenir mà d’obra.

A continuació, analitzem els eixos principals de la jornada i la seva estreta relació amb el dinamisme empresarial i social d'Inca.

"Sense habitatge, no hi ha identitat":

El cònsul general del Marroc, Zakaria Balga, va resumir la paradoxa del mercat laboral balear de manera contundent: "Hi ha feina, hi ha futur, però no hi ha un accés ampli al dret a l'habitatge". Per a la comunitat marroquina, que sovint pateix una major vulnerabilitat econòmica en comparació amb els residents de l'Europa del Nord, aquesta mancança té un impacte multidimensional. Balga va alertar que la impossibilitat d'accedir a una llar digna està provocant una fuita de talent jove cap a altres regions d'Espanya o d'Europa, la qual cosa fragmenta l'estabilitat familiar i frena la consolidació d’una força laboral essencial per a l'economia.

El cercle viciós de la burocràcia i el desarrelament: 

Carlos Nazareno Ayala, cònsul de l’Argentina, país que compta amb prop de 39.000 residents a les Balears, va recordar que gairebé el 28% de la població de l’arxipèlag és d’origen estranger. Ayala va descriure les barreres invisibles que afronta un migrant en arribar, sovint sense cap xarxa familiar de suport: "Si no pots llogar o comprar un habitatge, no et pots empadronar, i sense padró no pots avançar administrativament". Aquest cercle viciós alenteix la integració social i la regularització laboral. A més, va esmentar factors culturals, explicant que el perfil del resident argentí no està acostumat a la pràctica de compartir pis, una fórmula que el mercat actual imposa gairebé per obligació.

El desajust demogràfic i el criteri del "millor postor": 

Des de la perspectiva de la comunitat finlandesa, tot i ser més reduïda a l'illa (uns 1.000 residents), el cònsul honorari Carlos Panizo va coincidir que l'habitatge és "el primer problema de l'illa, i amb diferència". Panizo va assenyalar el greu desequilibri del model de creixement: les Balears han sumat 70.000 nous residents en els darrers anys, però no s'han creat les solucions habitacionals equivalents. Quan el mercat es regeix purament pel criteri del millor postor, els preus s'encareixen fins al punt d'expulsar tant els treballadors estrangers com els mateixos residents locals.

Full de ruta i propostes de futur:

Lluny d'estancar-se en la simple diagnosi de la problemàtica, la taula rodona de cónsols va proposar vies d'acció inspirades en models internacionals i solucions pràctiques per a l'ecosistema econòmic:

• Pactes d’Estat i col·laboració públic-privada (Model Marroc): Zakaria Balga va demanar una visió a llarg termini (amb plans a 10, 15 o 20 anys). Com a exemple d’èxit, va citar el model aplicat al Marroc als anys 90, basat en acords sòlids amb el sector privat: l'Estat cedeix el sòl i els constructors edifiquen habitatges socials a preus assequibles per a la població.
  
  
• Un dret estructural de caràcter universal: Carlos Panizo va defensar que l’habitatge ha de rebre la mateixa consideració pública que la sanitat o l'educació: "Tenim un sistema de salut i educació universal; l'habitatge ha d'anar per aquest camí".
  
  
• Mòduls temporals per a treballadors de temporada (Els 'obradores'): El cònsul argentí va posar èmfasi en la incoherència d’alguns sectors intensius com el turisme o la construcció, on "es necessiten milers de treballadors i no se'ls pot oferir un lloc on viure. A casa del ferrer, ganivet de fusta". Va proposar solucions provisionals d’allotjament digne que serveixin d'assentament inicial durant les campanyes de major activitat econòmica.

Regularització extraordinària: Treure l'economia de l'ombra

Durant la jornada també es va analitzar el procés de regularització extraordinària d'immigrants a l'Estat, considerat pels diplomàtics com un "pas positiu". "No es pot deixar la gent a l'ombra de manera indefinida", va recalcar el cònsul de Marroc. Pel que fa al volum d'activitat, Ayala va apuntar que Mallorca ja és el setè destí mundial (de 136) on el consolat argentí realitza més actuacions, reflectint la magnitud del flux de documentació demandat per aconseguir estabilitat jurídica i laboral.